Go to Top

Introducció de l’art oriental a Europa

L’ interès a Europa per l’art oriental es va començar a manifestar a partir de les Croades.

El Papa Gregori X va encarregar a la família Polo, una família de comerciants venecians que havien iniciat els viatges de l’anomenada Ruta de la Seda, aconseguir relacions amb el Gran Khan de la Xina. Entre el 1271 i el 1295, Marco Polo havia visitat Mongòlia, Xina, Birmània i altres països orientals. A partir d’aleshores, i gràcies a la publicació d’un llibre sobre els seus viatges, es va desvetllar l’interès per l’exotisme de les cultures orientals.

España i Portugal es van erigir com les primeres potències europees en descobrir i colonitzar nous països. Van acordar la seva expansió cap a Orient o Occident. D’aquesta manera, Portugal va tenir els primers contactes amb el Japó el 1542-43. Però qui va regular les relacions comercials amb el Japó i d’altres Països Orientals va ser la “Compañía Unida de las Indias Orientales”. En primer lloc l’holandesa, que va mantenir l’activitat entre el 1602 i el 1798. Més endavant, Anglaterra, França, Suècia i altres països europeus van formar les seves pròpies companyies, i així també van poder accedir-hi.

Gust per l’art oriental

Per altra banda, l’afany d’evangelització va portar a la Companyia de Jesús, als franciscans i a d’altres religiosos a introduir-se al Japó. Aquest fet va afavorir l’expansió del gust i la demanda d’art oriental, i així va sorgir l’anomenat Art Namban: mobiliari i elements d’ús europeu -com ara arques, faristols, reliquiaris o escriptoris- es lacaven al Japó per tornar a Europa.

Els objectes de laques, porcellanes o metalls; els mobles, els teixits i tot tipus d’elements artístics procedents del Japó eren summament apreciats per la societat benestant. Monarques, nobles i persones acomodades econòmicament pretenien aconseguir-ne alguns, i fins i tot en formaven col·leccions. Entre ells, Isabel de Portugal, Catalina d’Àustria o Felip II.

Les relacions comercials amb el Japó van tenir molts alts i baixos, degut a les polítiques que s’anaren succeint en el temps i que, en moltes èpoques, van provocar un tancament del Japó cap a l’exterior. Finalment, l’expulsió dels religiosos cristians i el trencament de les relacions comercials va acabar amb qualsevol tipus de contacte amb el país oriental.

No va ser fins al 1858 que es van reprendre les relacions comercials, amb la signatura dels tractats d’Amistat i Comerç amb Estats Units, França, els Paisos Baixos i el Regne Unit. D’aquesta manera es tornaren a valorar la cultura i els productes japonesos, influint en l’estètica pictòrica i les arts decoratives.