Go to Top

La tècnica

L’element bàsic de l’Urushi és una resina vegetal que s’extreu de l’arbre Rhus verniciflua. Aquesta resina és refinada i manipulada per obtenir-ne diferents tipus i qualitats.

La realització d’una laca Urushi implica un llarg procés de treball que requereix el ple domini de la tècnica. L’Urushi es pot aplicar sobre gairebé qualsevol tipus de suport: metall, fusta, cartó, cuir, paper, bambú… Una vegada decidit el material de suport, dissenyada la peça i la decoració, són necessàries diferents fases d’un procés llarg de capes superposades: preparar el suport, iniciar el lacat amb les capes de base i continuar amb les intermèdies, les de decoració i, finalment, les d’acabat.

La preparació del suport depèn de la naturalesa del mateix.

Les capes de base són diferents segons el tipus de suport, el fan indeformable i li donen rigidesa, resistència i uniformitat superficial. Les capes intermèdies aporten el gruix de resina necessari i suficient per rebre la decoració.

L’Urushi admet molts tipus de decoracions, que responen a diferents tècniques –se’n coneixen més de dues-centes–, cadascuna de les quals comporta un mètode d’aplicació diferent. Les nombroses varietats depenen de la imaginació del lacador i poden donar resultats sorprenents. En una peça es poden combinar diverses tècniques.

Les capes d’acabat donen a la laca la brillantor que caracteritza l’Urushi. Hi ha diferents tipus de resines, que tenen usos diferents segons la seva qualitat específica.

Els colors s’obtenen barrejant la resina adequada amb pigments vegetals o minerals. Totes les resines s’han de diluir i filtrar, i totes les capes d’Urushi que s’estenen s’han d’assecar i polir. L’assecament de la resina es fa en un ambient carregat d’humitat, dins uns armaris de fusta porosa i transpirable (furos) on cal mantenir la humitat adequada. El temps d’assecament dependrà de la tècnica, però no és mai inferior a 24 hores.

Per als polits, es fan servir elements diferents, segons el tipus de capa a polir i la tècnica que s’ha utilitzat: paper de vidre d’aigua (de gra petit), carbó vegetal, pedres de polir de diferent grau d’abrasió, pols d’argila o de banya de cérvol calcinada, sempre vehiculats amb aigua o amb oli. El procés complet del lacat d’una peça pot suposar un mínim de 15 a 20 capes diferents, amb els corresponents assecats i polits.

En relació a les diferents tècniques de decoració, podríem anomenar uns quants grups com a bàsics:

– Les textures, que s’aconsegueixen aplicant sobre una capa de resina materials que, més tard, desapareixen durant el procés de lacat.

– Les incrustacions, que s’obtenen amb l’aplicació de materials com l’ivori, l’os, el nacre, l’or, la plata i altres metalls o la closca d’ou, entre d’altres, que poden tenir diferents formes, gruixos i sistemes d’aplicació.

– Els volums s’obtenen amb capes de resina que conformen el gruix total, que, posteriorment, es buida segons el disseny. O bé s’obtenen sobreposant capes que conformen el disseny mateix.

– Les dispersions s’aconsegueixen espargint-hi pols, de més o menys gradient, de materials com l’or, la plata o altres metalls i/o laca seca.

Se’n coneixen moltes més; tantes que aquest no és el lloc adequat per anomenar-les.

Per a les capes d’acabat s’utilitza la resina més pura, que s’aplica amb una monyeca. Els polits han de ser summament acurats. La lluentor que caracteritza les peces d’Urushi depèn del nombre de capes que se li han donat; és a dir, del gruix de resina que tingui. També hi influeix que els polits siguin més o menys acurats, la perfecció de les capes finals i l’enduriment del conjunt.

La capacitat de captar la llum, la sensació d’untuositat, suavitat, profunditat i dolcesa donen a les peces de laca Urushi aquesta dimensió i qualitat que definiríem com a orgànica i que les fa tan especials.

Procés per obtenir colorsIMG_4379